Una experiència inoblidable.
albaalavv | 12 març 2018Fa poc, la idea de pujar en un avió m’aterroritzava completament. Notar com a poc a poc l’avió es desplaçava per la pista i com s’enlairava em posava els pèls de punta, tenia pànic a volar.
Per sort o per desgràcia, la meva escola m’havia donat l’oportunitat d’anar-me’n a l’estranger, exactament als Estats Units, amb una beca per poder passar un curs sencer al voltant d’americans, per estudiar, aprendre i viure com ells. Durant molt de temps vaig rebutjar-la, ja que sabia que per complir aquest somni, hauria d’enfrontar-me al pitjor dels meus mal somnis.
Una de les meves amigues va insistir-me molt en el fet que hi anés, que era una gran oportunitat i que no me’n penediria un cop estigués allà. Aquell consell no em va fer canviar d’opinió, perquè hem seguia desagradant la idea de viatjar molta estona tancada en un avió. No parava de pensar-hi i finalment vaig acceptar anar-hi.
Vaig deixar les pors enrere i vaig començar aquell viatge de deu mesos als Estats Units, amb una rutina, una família i una vida nova. El dia d’avui, estic convivint amb moltes persones fantàstiques que s’han fet imprescindibles per a mi. Si no hagués superat les meves pors i no hagués acceptat la beca, no hauria après de tot el que estic vivint i no hauria fet les grans amistats que tinc ara.
